La conflictiva relació entre el gegant estatunidenc i alguns dels seus franquiciats és un clar exemple de relació amor-odi empresarial
Fins i tot, el rebombori que pot haver-hi un vespre qualsevol en un establiment de McDonald’s, entre pares i mares que demanen Happy Meals pels seus fills mentre aquests corren esverats per la petita àrea infantil que caracteritza aquests locals, té la seva història. Darrere de cada McDonald’s dels més de 600 que hi ha a l’Estat espanyol es troba un franquiciat, la persona que compra els drets per explotar la comercialització de la marca, productes i serveis de la cadena de menjar ràpid per excel·lència, i amb qui inicia una relació empresarial. Aquesta relació, però, en més d’una vintena de casos ha acabat en un divorci complicat i una guerra judicial entre el gegant estatunidenc i “l’empresari que no pot tenir idees”.
Així és com Francesc Rufas, professor d’EAE Business School, defineix el franquiciat: “Es tracta d’una persona que té idees, i no en pot tenir, ja que no és el propietari de la marca. Un franquiciat és un empresari que no pot tenir idees”, explica el professor, qui afegeix que “la relació entre franquícies i franquiciats és de les més complicades, és un assumpte molt conflictiu perquè hi ha una sèrie de paràmetres que aquests darrers han de complir, i moltes vegades les franquícies consideren que no ho fan”. A tall d’exemple, les cadenes de McDonald’s i 100 Montaditos han estat en el punt de mira arran de les “agressives condicions”, segons Rufas, que mantenen amb els seus franquiciats: “És encara més fàcil que es donin aquest tipus de conflictes”.
La «romàntica» invitació d’unir-te a «la cadena de restaurants més valuosa del món”
Això no obstant, que aquesta mena d’enfrontaments es produeixin, especialment amb la cadena de menjar ràpid McDonald’s, és un fenomen aparentment difícil de creure. En entrar a la pàgina web quierounafranquiciamcdonalds.com, accessible des de la pàgina oficial de la companyia, una dona somrient et convida a “unir-te a la cadena de restaurants més valuosa del món”. I ho fa explicant tota mena de detalls: des d’enumerar les responsabilitats amb què ha de complir el franquiciat, fins a xifrar el cost dels drets de franquícia -45.000 euros per 20 anys-, el cànon percentual sobre les vendes, el percentatge de les vendes que el franquiciat ha de destinar al màrqueting i publicitat de la marca, o, sense anar més lluny, la inversió inicial necessària per obrir un local, que se situa entre uns 800.000 i 950.000 euros.
I és que, igual que en les relacions sentimentals, els inicis acostumen a ser perfectes, però amb el temps, sempre existeix la possibilitat que aquests es torcin. És justament el cas de Luis Cañizares, la persona que, al nord de la província de Castelló, a la localitat de Vinaròs, va iniciar una guerra judicial amb McDonald’s a la qual es van afegir una vintena de franquiciats a l’Estat: “El primer assumpte que s’inicia en contra de la companyia va ser el 2014″, explica a VIA Empresa José Luis González-Montes, advocat del bufet Cremades Calvo-Sotelo, la firma que comanda aquesta guerra judicial en favor dels franquiciats. El cas més destacat, el de Cañizares, el franquiciat amb qui González-Montes treballa braç a braç des de fa 10 anys i que ha estudiat al detall les teranyines de McDonald’s; malgrat la fonamentació de les seves pretensions en els diferents procediments duts a terme fins a l’actualitat, no ha aconseguit que siguin estimades, i avui dia continua lluitant per aquestes en els tribunals.
Cañizares, da Costa i una llarga batalla judicial
Aquesta primera demanda s’origina arran de nombrosos suposats incompliments de contracte que Cañizares va denunciar, acusant el gegant estatunidenc, entre d’altres, de derivar-li irregularment les despeses logístiques de posada a disposició dels subministraments en l’establiment. Segons assegurava, McDonald’s faria servir un fals intermediari, Havi Logistics, per cobrar dues vegades per la distribució dels seus béns i serveis: el franquiciat estaria pagant, d’una banda, el royalty de pertinença a McDonald’s -que inclouria aquesta despesa-, i, de l’altra, a Havi Logistics, les factures de proveïdor.
A aquesta suposada irregularitat, Servicios de Restauración da Costa S.L., un altre gran representant dels franquiciats de McDonald’s en els tribunals, s’hi va afegir no només agreujant la batalla amb el gegant estatunidenc, sinó, per primera vegada, guanyant el procediment en primera instància: McDonald’s va estar condemnat a pagar-li 3,7 milions d’euros, malgrat que, posteriorment, en el procés d’apel·lació, l’Audiència Provincial va canviar de criteri a favor de la cadena de menjar ràpid.
Un percentatge de despeses «disparat»
“En el cas de Cañizares, el percentatge sobre les vendes que McDonald’s li cobrava era d’un 22,5%, un 17,5% pertanyia a la renda i un 5% de royalty”, detalla González-Montes, qui afegeix que “a més d’aquesta obligació de pagament, també havia de pagar més del 4% en publicitat i promoció del restaurant, i assumir la pseudo-obligació de pertànyer a la COOP, l’associació de franquiciats que gestiona les campanyes de publicitat de la marca en l’àmbit estatal, que suposava una despesa també del 4%. Vam entendre que es tractava d’un doble pagament, i així ho vam acreditar”, apunta, recordant que l’obligació del franquiciat és la de destinar un 4% de l’import de les vendes a la publicitat, però no pas la de pertànyer a la COOP.
Tanmateix, l’advocat del bufet Cremades Calvo-Sotelo explica que, arran del conflicte, McDonald’s va dur a terme canvis en els contractes entre franquiciats a escala mundial, perjudicant greument a tots aquells que no formessin part de la COOP: “Tots els nous productes de la companyia, com ara les noves hamburgueses que treu al mercat, són atribuïts a la COOP, per tant, si no pagues el 4% necessari per formar part d’aquesta associació, estàs privat de tots aquests productes”, continua, assegurant que “això t’esmicola comercialment, perquè llavors el teu McDonald’s està capat i els clients marxen als establiments que tenen els darrers productes, fet que pot comportar un descens de la teva facturació d’entre el 60 i el 70%”, afegeix.
Franquícies i franquiciats, una relació d’amor-odi per a tota l’eternitat
La justícia, però, no està de la banda de Cañizares: McDonald’s va decidir contraatacar amb un segon procediment que reclamava 1,2 milions d’euros al franquiciat per les factures que no hauria pagat, a més de les indemnitzacions “per danys causats”. Així i tot, González-Montes avança a VIA Empresa que, a conseqüència d’aquests darrers 10 anys, està planejant una “important querella” que presentarà a finals d’aquest 2024, en què “a més d’estafa plantejarem un tipus penal, el frau processal, ja que la companyia està enganyant els nostres òrgans jurisdiccionals per guanyar els seus processos judicials”, assegura.
“La mala relació entre franquícies i franquiciats és una qüestió històrica”, conclou el professor d’EAE Business School, Francesc Rufas, qui defineix aquest vincle com “una relació de socis que, si no s’entenen, acostumen a acabar molt malament i amb grans conflictes”. Si bé el professor explica que aquest model de negoci “és una bona estratègia per créixer territorialment”, recorda els riscos que suposa, ja que McDonald’s no és l’única marca esquitxada per la polèmica en què se l’acusa d’asfixiar els seus franquiciats: Benetton, Carrefour Express, les botigues de Mango o Yves Rocher, els 100 Montaditos, Foster’s Hollywood o els supermercats Día, entre d’altres, se sumen a un ampli llistat d’empreses que transiten els tribunals, en una lluita fruit d’una relació d’amor-odi que perdurarà per a tota l’eternitat.
